Aquesta frase es repeteix a la meva ment des de fa setmanes. Ja sabeu que cada any intento que ulleres Grogues feliciteu les festes d'una forma original, divertida, propera o sorprenent. Hi ha hagut anys que he executat estratègies pensades amb molta antelació i d'altres que han estat idees improvisades i que s'armaven sobre la marxa… A més de 12 anys generant contingut, ¡ja us ho podeu imaginar! Anys ximples, anys conscients, anys reflexius, anys glamurosos, anys creatius, anys bressol, anys reciclats o, com l'any passat, silenciosos i macarres.
Aquest any m'està resultat més complicat. No és que no se m'acudeixi res, és que sento que allò que es pretén que comuniqui no està bé. Quèno està bé seguir perpetuant una imatge fictícia només donant al clic. És impossible, almenys per a mi, deslligar la realitat que ens envolta del que transmetem en xarxes socials. Sempre he pensat que està bé mostrar la nostra cara més amable, crear contingut per evadir-nos o entretenir i per descomptat somriure per a la foto, però una cosa és això i una altra de molt diferent crear una realitat paral·lela, irreal i perjudicial obviant el moment social en què ens trobem.
Desenes, centenars o milers d'influencers i marques intenten fer-nos creure que no passa res. Que tot segueix igual. Que comprant modelets nous i fent balls a tik tok estem bé. Que seguim fugint cap endavant al ritme del brilli brilli. Però tots sabem que no és així.Des de fa un parell d'anys la vida ha canviat per sempre. I no, no penso parlar de la pandèmia, que prou torra tenim ja, sinó del canvi que aquesta ha exercit tant per bé com per mal en la societat i en tots i cada un de nosaltres.
Aquest any és més difícil crear una felicitació icònica, divertida o curiosa perquè és més difícil sentir-la. I parlo des de la meva empatia, perquè 2021 no ha estat un any del tot dolent per a mi. Sóc conscient dels meus privilegis com a home blanc, Europeu, amb feina, família que em vol i salut mental. I tot i així, sento que aquest any les festes seran difícils.
Més enllà de les bromes que veiem a les xarxes, seran difícils de nou, com les del passat any, per a la gent que ha perdut familiars recentment, gent que no pugui retrobar-se en aquestes dates amb qui més vol per seguir cuidant-nos, gent que ha perdut la feina, o que hi ha tornat però amb moltíssima més pressió i angoixa, gent que veu perillar les empreses, gent que se sent mal tractada pels polítics, gent que se sent poc representada a la societat, qui nota el pes del capitalisme sobre el seu dia a dia o qui no pot suportar tot això (mentalment o físicament) i necessiten ajuda.
No vull que això sembli un pamflet neocristià, res més allunyat de la meva intenció ja que valoro la religió més com una llastra que com un consol, sinó com una carta (als Corintis, si volen llegir-la, també) oberta sobre la importància de reflexionar sobre la nostra realitat i comprendre on som, què tenim, què necessitem i sobretot com podem evolucionar… Si és possible a millor.
Aquests moments d'incertesa són, potser, els millors per establir un nou rumb.Ja que trontollen les bases, establim unes noves, més firmes i millors. No és el moment de callar i esperar, sinó el de ser més reivindicatius, cridar més fort i clar. Decidir què no volem i demanar que canviï. Ja està bé de ser submisos. Ja n'hi ha prou de posar l'altra galta. Ja està bé de callar. Stop a seguir dia a dia fingint que res passa, que estem perfectament… No cal felicitacions de Nadal espectaculars, sinó sentiments espectaculars ¡i compartir-los amb el món!
Perquè tant me fa el look que portes, el que m'importa és què hi ha dins del teu cap i del teu cor i com, juntes, podem seguir endavant. Comptant amb tots. Lluitant per nosaltres (i per qui volem). Gaudint per nosaltres i per descomptat VIVINT per i pel nostre benestar. Perquè estant bé nosaltres, és quan més i millor podrem ajudar els altres.
Us vull. Molt.
Manuel.
