¡Llegir aquest post us portarà 7 minuts! ¡A gaudir!

L'altre dia hi feia referència en una entrevista que em va fer Roberto de Life Behavior, es tracta de Inés Cruz, la chica que hay detrás del blog de moda y tendencias A Agnès, un dels meus imprescindibles al reader donada la seva naturalitat, el seu punt de vista sobre la moda i la profunditat en l'anàlisi de temes i reflexions ¿Quieres conocerla un poco mejor? L'he entrevistada per matar dos ocells d'un tret, donar-vos-la a conèixer i conèixer-la jo personalment!

¿Quién eres y qué haces en la blogosfera?

Sóc Inés, tinc gairebé 28 anys i sóc una apassionada de la moda, la lectura i els viatges. Tinc un bloc per donar curs a un dels meus hobbies, escriure, i aprofito per fer-ho sobre les meves passions, esperant que a la gent d'allà fora li agradi. A Agnès.

A Agnès

¿De donde viene tu pasión por la moda?

Lo cierto es que no lo tengo muy claro… (rialles) sempre m'ha atret força. Des de força petita fullejava les revistes de moda, retallava estilismes, los coleccionabael Telva se lee en mi casa desde que tengo memoria. La creativitat, l'artesania, aquest punt d'inabastable que tenen algunes cases de costura, las preciosas fotografías de los editoriales de modame vuelve loca. A poc a poc em vaig anar interessant més i més, fins que vaig veure que era possible compaginar-ho amb la meva vida laboral. Primer ho vaig fer escrivint a través del bloc, i després fent cursos i el màster per dedicar-m'hi definitivament.

¿Cómo nace la idea de crear Chez Agnes?

Doncs la veritat és que la idea va néixer de tot menys de la meva passió per la moda. Sóc una persona que intento viatjar molt, i quan vaig començar amb el bloc, em trobava en un curs a Copenhaguen, on estava passant l'estiu. Com enviar fotos i quaderns de bitàcola diaris personalitzats per a amics i familiars era complicat i poc operatiu (i Facebook por aquel entonces no era público, i no estava obert més que a algunes universitats), me acordé de que alguien me había hablado de los blogs y pensé que era una ocasión perfecta… Si fa poc vaig saber que un vestit de talps era un vestit de pigues, bàsicament, ho vaig fer per compartir les meves vivències internacionals amb els meus amics i familiars.

¿Qué es lo que más te gusta del mundo de la moda y lo que menos?

¿Lo que más me gusta? A més de la imatge, capaç de crear somnis, em fascina tota l'artesania que hi ha darrere, les històries que hi ha més enllà de la roba: d'on vénen els teixits, la vida dels dissenyadors, las inspiracionesdevoro con absoluta pasión todo ese tipo de cosas.

Lo que menos me gusta es la imagen que tiene de puertas para fueraparece que hablar de moda es sinónimo de frivolidad y superficialidad, i això em trasbalsa. Molts no s'adonen del complex món que hi ha darrere, implicació per a l'economia d'un país. Ya lo decía Anna Wintour en The September Issuenomés perquè prefereixis vestir-te amb un preciós vestit de Carolina Herrera en comptes d'una cosa bàsica de qualsevol supermercat no significa que siguis tonto”. A Agnès

Tampoc no m'agrada el caràcter tan efímer que ha anat adquirint. Sembla que ara tot ha de morir als 6 mesos… y eso creo que es parte del problema de que haya tanta revolución y conflicto con los diseñadores últimamente.

¿Crees que en moda hay sitios para todos o sólo para unos pocos?

Com en tot, hi ha lloc per al que val. Igual que no tothom pot ser metge, o qualsevol es pot dedicar a l'advocacia, no tothom es pot dedicar a la moda. Creo que además de visión empresarial hay que tener un punto de sensibilidad hacia este mundo que no se aprendese tiene.

Però no negaré que es necessita una empenta per entrar, és un món força endogàmic (almenys, ho és a Espanya), i crec que també hi resideix part de la seva fama. Fa alguns anys, quan vaig prendre la decisió definitiva d'entrar en aquest món des del punt de vista laboral, algú em va dir que venint d'un altre sector era molt difícil entrar-hi, i que l'MBA de l'ISEM era una de les possibles portes d'entrada, així que una mica d'exclusió hi ha.

¿En tu blog se mezcla información, reflexió, estil de carrer. ¿Cuál consideras que es tu punto diferencial del resto de bloggers?

Supongo que precisamente esola variedad. Blocs de streetstyle hi ha un munt, y la información está hay fueraasí que parte del valor añadido viene precisamente de juntar información y reflexión. Creo que también parte del “atractivoreside en el hecho de que lo hago como hobby, como algo totalmente ajeno a lo que hago en mi día a díay por eso tiene ese puntito especial.

El bloc ja té la barbaritat de 6 anys en línia! ¿Como se lleva el crecimiento y cómo se consiguen superar momentos de flaqueza?

Doncs com t'he dit, ho vaig crear amb vista a un petit cercle de gent, de manera que mentiria si digués que tenia grans expectatives en els seus principis. El bloc ha anat evolucionant de gairebé un diari personal, a un bloc més centrat en la moda i les meves passions, y a medida que me he ido “profesionalizandoen este aspecto, i arran sobretot d'haver començat a donar sortida a través de l'MBA, Facebook i Twitter fa tot just 1 any ha estat quan he començat a veure créixer les visites. M'emociona molt veure com creixen cada dia, i sobretot, que hi hagi cada cop més gent que s'animi a comentar. Els comentaris m'alegren el dia.

¿Qué otros blogs lees y cuales son tus referentes?

Ufleo tantos que a veces no sé cómo me da tiempo (el final de Màster ha fet estralls a les meves lectures en els darrers 2 mesos). A més d'aquest bloc, segueixo altres generalistes com Trendències o Fashionisima, els blocs de Doublecloth i Becària de la ModaEl meu estil diari i el de 2 amics: Martina Kien y Així és la vida. Quan tinc més temps amplio les mires als internacionals com Àlbum de retalls d'estil O Jack&Jill.

¿Així mateix, quins són els teus dissenyadors o creadors favorits?

Del passat, Balenciaga… me fascina la construcción de sus modelos. Dior, Galliano en concret, sempre m'ha tornat boja. Tuve la ocasión de ver su última colección de alta costura en París en su atelier y creí que me daba algoimpresionante. Karl Lagerfeld también me encantaY en cuanto a creadores españoles, destacaria Moisés Nieto (el meu darrer descobriment) i Elio Berhanyer.

¿Qué no puede faltar en el armario de Chez Agnes y porqué?

Si me preguntas en planquè t'enduries a una illa desertate diría una respuesta muy poco original: Un vestidet negre, un bon blazer (els tinc de tots els colors, ¡¡me encantan!!, un texà que et sent bé, camisa blanca i uns talons bàsics o ballarines que t'enganxin amb tot. Fundamental también un collar y unos pendientes de oropara darle vida.

Si em deixes ampliar la maleta, metería alguna que otra diademaLos complementos son los que animan un lookasí que incluiría cientos.

Finalment, cuéntanos algún plan de futuro ¿Como te ves dentro de 5 anys? i de 15?

Dins 5 anys em veig ja consolidada dins del món de la moda, treballant en una empresa relacionada amb el sector, si pot ser en un lloc que em permeti desenvolupar tant la meva part més empresarial, com el meu costat creatiu més relacionat amb el producte. ¿a 15? ¡Lo veo muy lejos ya! Però en moda, disfrutandopara entonces me gustaría tener mi propia familia también. A Agnès