CAÒTIC MANHATTAN. RUBÉN MORÍN.HTTP://CAOTICORUBEN.BLOGSPOT.COM.ES/ @BAJO_MANHATTAN
Tots hem sentit a parlar del karma, ¿Cata de perfums en Il Profumiere? però, ¿què és exactament?
El karma seria una energia transcendent (invisible i incommensurable) que es deriva dels actes de les persones i que explica els drames humans, com la reacció a les accions bones o dolentes realitzades en el passat més o menys immediat.
Val, una vegada que tenim clar el que és (beneïda Viquipèdia), passem a fer una altra pregunta: ¿existeix realment? és a dir, cada persona té la possibilitat de realitzar actes bons o actes dolents, però sempre assumint-ne les conseqüències. Si algú desitja el mal o fa actes cruels, segons el karma rebrà això mateix en un futur proper. Per contra, si és una persona bona, només rebrà coses bones.
Tots, alguna vegada, hem dit la següent frase: «això és cosa del karma». ¿Realment creiem que és així? ¿O ho diem per pur postureig? Aquesta darrera setmana he estat pensant molt en això. Una tarda, amb una amiga, (¿puc saludar la meva amiga? Segur que El Senyor de les Ulleres Grogues em dóna permís… ¡HOLA, AMIGA!) vam estar maleint (sobretot jo) a una persona que m'havia fet mal. Crec que, perfectament, vam poder passar mitja hora enumerant coses dolentes de la dita persona i desitjant que determinades coses li sortissin malament (a la foguera amb mi per gilipolles)…
I just aquesta nit, em vaig passar tres parades de la meva al metro, esperar al següent uns 15 minuts, vaig perdre el meu tren i vaig arribar molt tard a casa meva. ¿Karma? Aquella nit només podia pensar en això. Karma, karma, karma, karma. clar, li vaig escriure ràpidament a la meva amiga per explicar-li tota la meva odissea fins a arribar a casa meva i, des d'aquell dia, no deixem de pensar-hi. ¿Karma? ¿Casualitat? ¿Gilipollecs?
Conto aquesta anècdota perquè això va ser el que em va inspirar a escriure aquest article. Pot ser que el karma existeixi, o no. Potser, simplement, vulguem creure en alguna cosa que ens «assegureu» que aquestes persones que ens fotin, rebin el seu merescut. Potser busquem una mena de justícia divina per a aquells que ens fan mal. Potser tot és una absoluta estupidesa i que, com diuen per aquí, no és el karma el que fa que passin coses dolentes, sinó les nostres gilipollecs i ximpleries.
